Sostenibilitat en la darrera milla
Després de molts anys, ara al Besòs, una aturada per pensar i escriure
15 minuts
Evolucionant el “desenvolupament sostenible”
Si algú em demana a què em dedico, contesto que, a banda d’altres coses, faig “Sostenibilitat real aplicada”. Però… sostenibilitat, aplicada, real… en quin sentit?
Espòiler: l’article que segueix, sobre sostenibilitat… és tot el contrari!
Bé, es tracta d’afegir un parell d’adjectius a la “SOSTENIBILITAT” -un nom utilitzat i definit per molta gent, molt abans que jo- per mirar de concretar de què parlem.
A la fi, una recopilació conceptual en un sol lloc per explicar com és el granet de sorra que m’agrada aportar en la millora d’allà on visc (ara, al Besòs) i d’allà on se’m vulgui convidar a col·laborar.
Anem per parts
Nucli
Organitzat en 4 esferes. Tres heretades (l’Ambiental, l’Econòmica i la Social-Cultural) i, com a novetat, una quarta: la Personal.
“Personal” ho podem entendre en el sentit d’element: persona física, jurídica o, per exemple, territori o destinació turística.
No es tracta d’interseccions o equilibris: l’important és el seu grau de cohesió i les seves relacions.
Tot a tenir en compte per un coneixement sistèmic i per abordar els objectius principals de l’actuació.
Estratègia
Sostenibilitat real i transversal per a una Estratègia (model i pla d’accions) global.
Concreta en el temps (cronograma i recursos assignats) però inserida en una continua línia temporal: venim d’on venim i perseguim una sostenibilitat com forma de ser.
Amb seny i realisme però també amb ambició.
Objectiu
La comunitat de persones implicades i el seu entorn geogràfic més proper.
Necessària la preparació per prendre consciència de la relació amb àmbits superiors (culturals, administratius, territorials…) i el poder transformador (físic, personal, social, polític…) de les seves accions.
Allò que fem ha de contemplar què fan els nostres veïns i la repercussió a la Biosfera (i encara més enllà).
Acció!
Procés àgil d’aterratge d’allò que s’ha planificat.
Implementació ràpida d’accions simples i mesurables amb capacitat de revisió continua .
Comunicació, transparència, bidireccionalitat i la intel·ligència que proporciona el ser -recordem-ho- també una espècie animal («Humans som Biosfera»).
Participació
La participació ha de ser present en totes les fases.
Per justícia (i per intel·ligència també) és imprescindible: resulta la clau d’èxit perquè aporta coneixement, solvència i compromís.
Ha de ser organitzada, informada, formada, conscient i amb suficient poder.
Caldran diferents processos de participació, adequadament dissenyats segons la fase, el lloc i les possibilitats i el compromís de la gent.
Dit d’una altra manera: qui promou o condueix (organització o persona) ha de ser un bon líder col·laboratiu del procés, un raig d’oli per engreixar els engranatges existents.
Aportacions
Model propi
Aquest model (Sostenibilitat a la Darrera milla, Sostenibilitat aplicada o Sostenibilitat real) és conseqüència d’un llarg camí: formació, literatura, pràctica i, sobre tot, veure fer a d’altre gent.
És, bàsicament, una proposta de treball i, a tall d’exemple, la seva aplicació per idear, desenvolupar i executar el projecte propi, Blauverd urbà.
Podeu fer servir el concepte i el grafisme respectant la llicència Creative Commons CC BY-SA 4.0 (Reconeixement + Compartir Igual : 4.0 Internacional).
Contacteu amb Blauverd urbà si us interessa comentar-lo o una explicació més detallada.
Algunes referències
Són moltíssimes les fonts d’on s’ha begut per definir el model i per escriure aquesta entrada. Només algunes:
- “Sobre el desarrollo sostenible y la sostenibilidad: conceptualización y crítica” (Iván López Pardo).
- “Medioambiente y escuela se interpelan en clave de sostenibilidad” (Carmelo Marcén Albero).
- “Desarrollo sustentable y sustentabilidad ambiental. Aspectos conceptuales” (Ana M. Peppino).
- “Capacitarnos para la sostenibilidad” (Joseba Martínez Huerta).
- “Memòries de sostenibilitat per a les cooperatives: una guia” (Sustainability Solutions Group per Aliança Cooperativa Internacional).
- “Desarrollo y sustentabilidad” (Lucio Capalbo).
- “Economía circular. De la eco-obligación a la eco-oportunidad” (Iván Lobato Gago).
Grafismes
Aquestes són les fonts gràfiques utilitzades per realitzar algunes il·lustracions:
- (1) Adaptació de l’original, en document de l’Ana María Peppino Barale.
- (2) Adaptació de l’original “Nested sustainability-v2” (KTucker, llicència BY-SA CC).
- (3) Adaptació de l’original “Developpement durable” (Johann Dréo, llicència BY-SA CC).
El model del les 4 esferes (Sostenibilitat a la Darrera milla) és concepte i disseny propis (a partir d’anteriors).
Ampliació
Atenció però, amb…
Modelitzar en els núvols
Realitat, disseny compartit… i acció!
Destinem més recursos a explicar la sostenibilitat que a la seva aplicació.
Aquesta publicació és un bon exemple!
Millor, amb agilitat, errar i rectificar.
Oblidar la gent
Els individus som únics i socials.
Accions comunitàries, a nivell local, facilitant la participació. Pertinença, identitat i necessitat particular generen accions amb major possibilitat de reeixir.
Cadascú ha de tenir el seu paper. La responsabilitat ha de ser compartida, que no significa igual.
Imprescindible el component personal: la transformació també ha d’afectar a l’individu.
No saber el perquè
Visió sistèmica i global.
Què som? Com voler ser i on volem arribar? Com ho farem?
La sostenibilitat com a estratègia marc, per millorar i/o ser més resilients.
Sostenibilitat en les nostres estratègies.
Modes i presses
Ara! I per sempre…
No serveix un diagnòstic o un pla aïllat: Planificació i execució a llarg temps.
Amb continuïtat: la sostenibilitat com una manera de fer, de ser.
I és urgent!
Trencar equilibris
Intel·ligència i equitat, si us plau!
Cal contemplar totes les potes: ambiental, econòmica, social (cultural, política) i personal.
No sempre significarà aplicar els mateixos recursos, ni tan sols atribuir les mateixes prioritats, però sí dedicar a totes el mateix respecte i interès.
Equilibris per l’equitat.
Manca de consens
Aprofitem que no estem sols!
Cohesió, aliances, transversalitat… el repte bé s’ho val.
Revisant sistemes organtizatius, departamentalitzacions, organigrames… i la seva capacitat de comunicació i col·laboració.
Ni el món ni les persones -a nivell particular- funcionem com subdivisions arbitràries i departaments estancs.
Definicions acadèmiques
Desenvolupament sustentable (sostenible)
“… satisfacció simultània entre el creixement econòmic, l’equitat social i la sustentabilitat ambiental per donar lloc al desenvolupament sustentable.”
Desarrollo regional sustentable y el uso de recursos naturales
(Peter Nijkamp al Banc Mundial, 1990)
Sostenibilitat sòlida (subconjunts)
Els criteris i activats d’un àmbit mai poden envair el nivell superior.
Hi ha certs serveis que només pot fer la Natura. Aquesta ha estat prestada i s’ha de transmetre d’una generació a la següent intacta en la forma original.
Sostenibilitat feble (intersecció)
Models i criteris amb bona fe i dificultats per definir i mesurar accions.
Contempla la possibles substitució incondicional de capital natural per capital humà. El llegat a la següent generació podria ser una Biosfera “buida”.
Terminologia antiga
Desenvolupament sostenible
“… ha de tenir en compte els factors socials i ecològics, així com els econòmics…”
(IUCN, 1980)
“… satisfà les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats.”
El nostre futur comú
(Informe Brundtland – WCED, 1987)
Creixement Zero
En el sentit d’una taxa (renda per habitant) nula, corresponent a un estat estacionari de l’economia, des de la dècada dels 70.
Els límits del creixement
(Club Roma + MIT, 1972)
Carta Mansholt
(al president de la CEE, 1972)
Ecodesenvolupament
En el sentit de desenvolupament atent al seu entorn, des de la dècada dels 70.
(Maurice Strong – PNUMA, 1973) · (Informe Brundtland, 1987).
Decreixement
“És una conseqüència interna i inevitable de les lleis de l’entropia”.
La llei de l’entropia i el procés econòmic
(Nicholas Georgescu-Roegen, 1971)
“No es tracta d’una opció, sinó que ve imposat pels límits del creixement. No és veritablement una alternativa concreta: és la matriu que donarà lloc a l’eclosió de múltiples alternatives”.
(Serge Latouche, a partir dels 90)
Pactes i Declaracions mundials
Algunes iniciatives de l’Organització de les Nacions Unides:
- Dècada d’Acció (2020).
- ODS de l’Agenda 2030 (2015).
- Acords de París sobre el canvi climàtic (2015).
- Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (2000).
- Protocol de Kyoto, a la Cimera del clima (1997).
- Declaració de Río sobre Medi ambient i Desenvolupament (1992).
- Declaració d’Estocolm sobre Medi humà (1972).
- Declaració Universal dels Drets Humans (1948).
- Drets del nen: Declaració de Ginebra (1924), Declaració (1959) i Convenció (1989).
Inevitables afinitats
Ecofeminisme
Ecodependència i Interdependència: en l’actual sistema econòmic i social (capitalista patriarcal), tant el treball de les cures -realitzat principalment per les dones- com els fruits de la natura són explotats sense el degut reconeixement de la seva importància.
- 9 límits planetaris en els processos biofísics: Canvi climàtic, ritme d’extinció de la biodiversitat, cicles del nitrogen i el fòsfor, esgotament de l’ozó estratosfèric, acidificació dels oceans, utilització d’aigua dolça, canvis d’ús de sòl, contaminació atmosfèrica per aerosols i contaminació química (plàstics, metalls pesants, alteradors hormonals, residus radioactius, etc.).
- Durant tota la vida, però sobretot en alguns moments del cicle vital – primera infància, vellesa, moments de malaltia o tota la vida per a les persones amb diversitat funcional o malalties cròniques- les persones no podríem sobreviure si no fos perquè altres dediquen temps i energia a la nostra cura.
Economia Solidària
Promou i desenvolupa iniciatives alternatives a totes les esferes del cicle econòmic des de valors relacionats amb la cooperació, la reciprocitat, l’autogestió i la solidaritat, des d’una perspectiva transformadora per construir economies més comunitàries, democràtiques, equitatives, inclusives i sostenibles .
Economies, en definitiva, feministes, ecològiques i solidàries.
Decreixement
Dossier Decreixement (Ramon Alcoberro)
«Decréixer» no vol dir creixement negatiu. Significa assumir, com a criteri regulador en la vida econòmica, les conseqüències del principi entròpic: no és possible créixer il·limitadament dins un sistema tancat i que disposa d’una quantitat d’energia limitada.
Abans que la ciutat global es torni excessivament agressiva, i impossible de gaudir-la per massa cara, convé que pensem quin és el ‘cost/ciutat’ que estem disposats a suportar.
Metabolisme urbà
Quaderns PDU metropolità (Salvador Rueda)
La ciutat és l’ecosistema més complex que ha creat l’espècie humana i, també, el que produeix més impacte en el conjunt d’ecosistemes naturals.
El model urbà que ens pot guiar per fer ciutats més sostenibles és compacte pel que fa a la morfologia, complex quant a l’organització, eficient en el seu metabolisme i cohesionat socialment.
Economia circular
Model de producció i consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents totes les vegades que sigui possible per crear un valor afegit, estenent el cicle de vida dels productes. Reducció dels residus i re-injecció en la cadena de producció.
Economia del Bé comú
Article a Sostenible o Sustentable
L’EBC és un moviment centrat en el benestar de les persones, societat i medi ambient.
Promou com a valors el Respecte a la dignitat humana, la Justícia social, la Solidaritat, la Sostenibilitat ambiental i la Democràcia i transparència.
Economia del dònut
Posa límits al creixement del model econòmic actual amb criteris de sostenibilitat ambiental i justícia social i proposa prosperar però corregint les desigualtats entre les persones i garantint l’habitabilitat actual i futura del planeta
N’hi ha un munt d’eines per perseguir els objectius que hem reconegut a la sostenibilitat. Dependrà del moment, el lloc i les possibilitats. Algunes idees:
- Utilitzar metodologies i marcs de treball:
- RSC/E (Responsabilitat Social Corporativa / Empresarial).
- ODScompass (metodologia de Pacto Mundial).
- Sistemes de Gestió Ambiental, de comunicació ESG (Ambiental, Social i Governança), etc.
- Certificacions estandarditzades d’organitzacions o productes i serveis (ISO14001, EMAS, Ecolabel, Distintiu de garantia de qualitat ambiental, etc.)
- Certificacions de part (B-Corp, Carbon trust label, Bioscore, Asociación + Responsables, etc.)
- Auto-declaracions i adhesions (Balanç social, Acords voluntaris CO2, Aliança Catalunya 2030, #TurismeReset, NESI-Plan A, etc.)
- Educació Ambiental per a la Sostenibilitat.
- Participar en accions sectorials o en el territori
- Des de l’administració: Compromís Destinació Turística Sostenible – Biosphere, Carta Europea Turisme Sostenible, Xarxa de Reserves de la Biosfera, Besòs circular,…
- ESS i Tercer sector: Gremis, ECODES, Agenda2030 feminista, Opcions, Aethnic, Pam a pam, etc.
- Per extensió: aplicació total de la normativa aplicable, participar en programes i projectes,…
- Innovar amb eines d’altres sectors:
- SbN: Solucions Basades en la Natura per millorar el territori i a nivell personal (les persones som natura!),
- CC: Ciència Ciutadana, també per entendre i recopilar indicadors de sostenibilitat, no estrictament científics (participació, consciència i empoderament),
- ApS: Aprenentatge Servei com manera d’aterrar el co-disseny i la co-responsabilitat,
- Agilisme.
Un munt de paraules fan referència al global o part dels objectius que podem considerar sota el paraigües de la sostenibilitat. A continuació una idea bàsica del que volen dir (sense entrar ni en detall ni en judicis) i associades a quins àmbits les podem trobar:
- Responsable: compromès amb el seu entorn (social i/o ambiental).
- Turisme, consum, declaració, empresa.
- Conscient: adonar-se’n d’un mateix, d’allò que l’envolta i de les relacions existents.
- Turisme, consum, economia, alimentació, meditació, vida.
- Smart (intel·ligent en anglès): aplicació de coneixement, informació i tecnologia per esdevenir sostenible i eficient.
- Ciutat, destinació, territori, entorn.
- Slow (lent en anglès): seleccionar activitats amb criteris per gaudir-ne amb major intensitat sent respectuosos amb l’entorn.
- Moviment, vida, turisme, oferta gastronòmica, moda.
- Circular: canvi cultural en la manera d’entendre el sistema productiu i de consum per fer front a la manca de recursos, l’impacte ambiental, la creació de valor i l’ocupació.
- Economia, procés, model, disseny, teixit empresarial.
- Regeneratiu: deixar, allò utilitzat durant l’activitat, en millor estat del que es trobava.
- Agricultura, turisme, consum, economia.
- Renaturalitzar: retornar certs espais a un estat més proper a l’original, amb un funcionament natural i salvatge.
- Espais urbans i periurbans (antigament naturals), ciutats.
Amb un significat per si mateixes:
- Ecoturisme: turisme sostenible (ambiental, econòmic, social i cultural) de natura amb la natura com principal objectiu del visitant.
- Sustentabilitat: a tots els efectes, per Blauverd urbà serà concepte sinònim de Sostenibilitat. En el bloc “sostenibleosustentable” miren de solucionar la controvèrsia que genera el seu ús.
A partir de 2015 (amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible), la pandèmia de COVID i la general acceptació d’una Emergència climàtica ben real, sembla existir consens majoritari (sota el nom que sigui i amb intencions diferents) que vivim una situació preocupant i que cal actuar de manera continuada i sense badar.
Els ODS (ara sense entrar a veure intencions i possibilitats de millora) m’agraden perquè tenen una triple virtut:
- En 17 objectius (amb les seves icones de colors i els seus titolets) es recullen les lluites i els valors que arrosseguem ja fa molts anys: fam, pobresa, ecologisme, lluita per les justícies, salut, condicions de treball…
- Les 169 fites i els seus indicadors (en evolució constant) són un bon checklist de partida per revisar on som, a qualsevol lloc, decidir una estratègia i planificar accions i com fer el seu seguiment.
- Tot això ho coneixen i és acceptat (com a mínim signat i declarat) per administracions i grans companyies d’arreu del món. Tenim, doncs, un llenguatge comú per entendre’ns.
Òbviament, tot plegat el podem (caldrà) enriquir amb altres criteris, punts de vista i valors. I -principal!- transformar tot aquest pensament en accions concretes, ben pensades i viables.
Malauradament, en relació a la Sostenibilitat oficial, arreu es constata (quan no es denuncia) que hi ha
- abundància de coneixement, compromisos, estratègia o recursos destinats a un desenvolupament sostenible, en un marc conceptual i econòmic molt determinat, i
- una manca d’aplicació decidida per solucionar tots els reptes plantejats, amb la participació de tothom i una orientació oberta per acceptar diferents visions del món.
Aplicació
Insistir en el fet que aquest model, a banda d’un treball intel·lectual i una declaració de principis, és una eina per treballar: els deutes històrics i els reptes futurs són ben reals i aquesta és la meva manera de fer! Tres propostes per començar:
- Col·laborar amb vosaltres per incloure la sostenibilitat real en l’estratègia de la vostra organització o territori.
- Preferiu viure una experiència BV-U al voltant de la sostenibilitat i el Besòs?
- Potser només contactar per intercanviar impressions o aprofundir en la definició d’aquesta visió de la sostenibilitat?
I, fins aquí, aquesta proposta de sostenibilitat per al Besòs (i allà on calgui!).
